1 Be aiv ianai de ma Paulus ke ne ma Sailas ian mit savet ma Dabi qi ne ma Listra sagel kurli iaq ama Kristen ma Timoti. I saqikka aa nan dai ama Kristen na qi, i qi navet ma Isrel. Dap ma Timoti aa mam dai qa naver ama Grikkena. 2 I ma Timoti dai maikka ama atluqa na qa. Taqurla be ama Kristenkena navet ma Listra qi ne ma Aikoniam dai ra taqen taqurla. 3 De saqiaskerlka aiv aa de ma Paulus ke narliip ka tit per iang ama luqup de qe narliip ma Timoti qe na qa. Dap ma Paulus kat drlem ai as kuasik ta sik pet ma Timoti i raquarli aa mam dai quasiq ai qa navet ma Isrel. Taqurla de ma Paulus ka sik per a qa, i raquarli ma Timoti dai aa nan navet ma Juda. 4 De ma Paulus ke ne lura i re na qa ra tit per ama luqup de rel sil bareq ama Kristenkena ne ama lengi i ama Aposelkena re ne ama barlta navet ma Jarusalem ta muvem na nget sagel ta. Be rel sil ba ra ip te narligel lungera ama lengi. 5 Taqurla be ama Slurlka qe sem madlek ne ama Kristenkena be ra tu araa qevep malkuil sever a qa. De ver ama niirl mai de buup ne iari re guirltik per araa rut.
6 Baiv ianai de quasiq ama Qevepka ama Glasingaqa qe narliip ma Paulus-kena ra ta iit ip te sil ne ama lengi ama atlunget pet ma Aisia Provins. Dap ka uirl se ra ip tel sil ne ama lengi vet ma Prigia Provins ki ne ma Galatia. 7 Baiv aa de ra mit be ra men pet ma Masia Provins de re siquat ip ta tit savet ma Bitinia Provins. Dap ma Iesus ka nem ama Qevepka ip ke riktik dem ta ip kula ra tit savet ma Bitinia. 8 Baiv ianai de ra tit be ra aang pet ma Masia Provins ara garli dap ta mit be ra men pet ma Troas dengerlking. 9 Ta men be aip ma, men ama arlenki, de ama Slurlka qa qurl ma Paulus te ama vinki. Be qet lu ai iak navet ma Masadonia i qa maarl de qa taqen a qa ma’,
10 Baip ma Paulus ka lu aa vinki be verleset de masna uut muvem nanas iv uut tit savet ma Masadonia. I sa uut drlem ai ama Ngemumaqa qa nes tem uut iv uurel sil ne aa Lengi ama Atlunget bareq ama Masadoniaqena.
11 Baiv ianai de uut mer ama sipki navet ma Troas de uut dik manau savet ma Samatris be mas per auut. Baip bigia de uut mit savet ma Niapulis. 12 De ianai navet ma Niapulis de uut mit ne auur a ilaing savet ma Pilipai. I luqia ama luqupki dai ama barlki pet ma Masadonia. I qerekka qi dai buup ne ama Romkena ver a qi. I qatikka araa tekmeriirang dai raquarl ai de vet ma Rom. De ver iang ama niirl de qurl uut pet luqia ama luqupki ma Pilipai.
13 Baip per ama Lautuqa de uut mit seruarl ne luqia ama luqupki saver ama kainaqi ara aam i uut narli sever iari i ai de re ngingdemna de re raring. Uut mit be uut men gel iari ama nankina de uut mugun gel ta de uurel sil ba ra ne ama Lengi ama Atlunget.
16 Baip per iaq ama nirlaqa de uut tit iv uure ngingdemna sagel ai de uure raring, dai uure ne iaiq ama nanki uur raat metna. I luqia ama nanki dai qurl ama iauska de ara rlan. I luqa dai qe tekmet na qi ip kil sil sever ama tekmeriirang i as diiv iirang nget den. I luqia dai qi tekmet ne liirang aa ip ki tal ama qelaing barek lura i re uas tem ki. Dap kuasiq ai qi tal a qerang, be lura i re uas tem ki dai maikka re bisnis na qi be re tal ama qelaing i buup. 17 Be luqia dai qia men naser auut i uut ne ma Paulus de qis nes ma’,
19 Baip lura i ai de re uas tem ki dai rat drlem ai sa diip kuasik mager ip te bisnis na qi, be diip kuasiq araa a nge ama qelaing. Taqurla de ra uurut per a iam de ra qiarlet mer iam saver ama maiirl sagel ama Kiapkena ver ama maiirl. 20-21 Be sa aip ta men se iam sagel ama Kiapkena, de ra ruqun ma’,
23 Baip ta urlistik per a iam per ama ainkules de ra nem iam sev ama karabus. De ama Kiapkena ra ruqun luqa i qe uas te ama Karabus ip maikka qe ding malkuil serem iam. 24 Taqurla de ama Polis Woda qa mit se iam samer ama rumki i maikka qi de ama vetki ara rlan. De qa quap se ian a ilaing parlen ama mengem i maikka ama merlenka vem baam. 25 Be qatikka qurli ma Paulus ke ne ma Sailas taqurla. Be aip men ama arlenki, de qurl iam de iane raring de iane taing ama taing sagel ama Ngemumaqa. Be ai de iari ama karabuskena rem ngim de re narli iane taing.
26 Be aip de ama arlenki are rlan de ama qenkenki kia men i maikka ama slurlki malai. Be maikka qia quip, kia quip ne vetki. Taqurla de masna rattem mer ama tarl de veriktem se ama sen naver ama karabuskena. 27 Baiv aa de ama Woda qa ngim dai qa lu i ama qenkenki qia rattem mer ama tarl, de qa mu aa qevep ai sa ma karabuskena ta uaik. Be qat lu raqurla de qa mer aa sinki nade aa snaing de qe tekmet ip ke peleng nas.
29 Baip luqa i ai de qe uas te ama karabuskena qe narli raqurla de qes nes te aa rluavik ip masna a qek ka ren se ama qaarlka. Baip ka mer a qa de masna qa man sagel ma Paulus. Be aip ka men sagel ma Paulus ke ne ma Sailas de qa aan aa buum de maikka ngeterl a qa. 30 Baiv aa de qa maarlviit de qa mit nanaik iam sedarliik. De qa snanpet na iam ma’,
32 Baiv aa de iane su qa, ke ne aa liinka te ama Slurlka aa lengi. 33 Be qatiaskerl vet luus aa de ama arlenki ara rlan de luqa i ai de qe uas te ama karabuskena ke lemerl mer ian a bias. Baip ka rekmet taqurla be verleset de ian ukmes te ama Wodaqa qe ne aa liinka ne ama Slurlka aa rlenki. 34 Baiv ian ukmes tem ta be verleset, de ama Woda ka ruqun a iam iv iane na ra sev aa vetki. De qa qurl a iam te ama asmes iv ian dres. De ama Woda qe ne aa liinka dai maikka ama uairlka ver a ra. I sa raquarli iara dai ta tu araa qevep de rlas tem ta men ama Ngemumaqa.
35 Baip se bingbigia de ama Kiapkena ta nem ama Diitdiit-per-a-ra, ip te sil bareq ama Wodaqa, iv aa ding se iam iv ian diit. 36 Baiv aa de ama Diitdiit-per-a-ra ra men sagel ama Wodaqa de ra sil ba qa savet ma Paulus ke ne ma Sailas. Taqurla de ama Wodaqa qa ruqun ma Paulus ma’,
38 Baiv aa de ama Diitdiit-per-a-ra ta guirl sagel ama Kiapkena de ra sil ba ra ne lungera ama lengi. Baip ta narli ai ma Paulus ke ne ma Sailas dai ian arleniim gel ama Gaman Rom, de maikka reng ning. 39 Taqurla de ra mit sagelem iam de ra taqen ma’, “Maikka ama arlem uut naver a uin i uut lenges na uin.”